3- L’excomunió dels terços i el saqueig de Santa Coloma de Farners

Entre els dies 10 i 11 de maig arribaren a Girona els tercios de Leonardo Molas, Juan de Arce i de Felipe de Guevara, així com altres efectius, tals com “napolitans, i eren tèrcio del marquès de Mortra, el de don Diego Cavallero (terç de Cantàbria) i un tèrcio de irlandesos”, tal com ens explica Bartomeu Llorenci en el seu dietari.  D’aquesta manera, els comandants dels tercios estaven a l’espera de la resposta del Virrei de Catalunya sobre quin seria el següent pas en aquella situació tant delicada, on Girona i la Selva s’havien alçat en armes contra els representants reials.

Per tal de trobar una situació a aquest conflicte, des de Madrid s’optà per una solució “pacífica”, “disolber aquella junta de gente y después castigarla, […] y quitándoles el temor de aquellas armas cada uno bolbería a su casa[…] y que retirando a los soldados […] y socorriéndolos con dinero del rey se remediaba la causa del motín y se deshacía”. No obstant, el Virrei de Catalunya, el comte de Santa Coloma, considerant “poco gallarda esta resolución” i desitjant venjar la mort de l’agutzil reial Montrodón (30 d’abril),  aquest ordenà alstercios reunits a Girona que saquegessin la vila de Santa Coloma de Farners.

Quan aquesta missiva arribà a Girona el 13 de maig, els capitans dels diferents regiments dels tercios, tals com Juan de Arce, el comte de Aguilar, Francisco de Orozco (marquès de Mortara i futur virrei de Catalunya) o Leonardo Molas, iniciaren els preparatius per tal de partir de Girona l’endemà.

Paral·lelament, el bisbe de Girona Gregorio Parcero (gallec) sentenciava als soldats del tercio de Leopoldo Molas que havien cremat l’església de Riudarenes amb la màxima sanció catòlica, l’excomunió. Aquest fet va tenir en lloc en una solemne i colpidora cerimònia a la catedral de Girona, on davant totes les autoritats i prohoms de la ciutat, així com els veïns de la ciutats, el bisbe gironí els considerava “excomunicats, anatemitzats i maleïts” degut als terribles fets comesos “por soldados que militan debajo de las banderas católicas de Su Magestad (Felip IV)”, declarava el bisbe Gregorio Parcero “sino el dolor con que quedo…”. A partir d’aquell moment, els pagesos legitimaren la seva causa com una lluita contra els enemics de la fe catòlica (els tercios espanyols).

A l’alba del matí del dia 14, un exèrcit d’uns 4.000 soldats dels tercios comandats per Juan de Arce sortia de Girona rumb a Santa Coloma de Farners amb l’objectiu de complir aquella ordre tant cruel i horrible. No obstant, el cap del tercio napolità de l’exèrcit de Cantàbria, Jeroni de Tutavila, es negà a participar en tal vil càstig.

Finalment, els tercios entraven en una vila totalment deshabitada, sense ni una sola ànima en el seu interior: feia dies que els farnesencs havien fugit. D’aquesta manera, durant els següents dos dies els terciosestigueren acampats a les afores de la vila, fins que el dia 16 de maig arribaren les ordres des de Madrid: “es necessario que se borre la memoria del lugar (de Santa Coloma d Farners) donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de V.Magd., […] de suerte que no haya memoria dél”.

Els soldats dels tercios s’esplaiaren en el compliment d’aquesta ordre, “cremaren tota la vila” i “pegaron fuego […] a la iglesia”. Un total de 120 vivendes, entre cases i masies, foren saquejades i cremades. Els soldats també assaltaren l’església de la Mare de Déu de Farners (situada a les afores de la vila), en la qual alguns veïns de la vila, refiats de la immunitat eclesiàstica, havien emmagatzemat els seus diners i els objectes de valor, però “robaren també alguns de dits soldats dines i roba”.

Talment, mentre els tercios tornaven cap a Girona, també destrossaren les poques cases que havien quedat a Riudarenes.

 

FONTS

Serra, E. (1998). Resistència de Catalunya i decadència castellana: la guerra de Separació. Dins Història de Catalunya. (Vol. 7, pp. 943-972). Barcelona: Salvats Editors, S.A.

Simón, A. (2003). Cròniques de la guerra dels Segadors. Barcelona: Curial.

Torres, X. (2006). La Guerra dels Segadors. Lleida: Pagès Editors, S.L.