Europe Mediterranean Catalan Atlas

EL TURISME AL LLARG DE LA HISTÒRIA (2): ELS PELEGRINS, ELS PRIMERS TURISTES DE L’EDAT MITJANA

Amb la caiguda de l’Imperi Romà al segle V dC, es posa punt final a Antiguitat i marca l’inici de l’Edat Mitjana (476 – 1492). D’aquesta manera, Europa es veié submergida en un període de guerres entre els diferents pobles germànics que posaren fi a l’Imperi i que donaria lloc a l’aparició dels regnes germànics meridionals, els quals acabarien esdevenint amb el transcurs dels segles en els grans estats medievals. En l’àmbit social i polític, es caracteritzà per la progressiva implantació del feudalisme.

En aquest nou període històric, gran part del sistema de comunicacions i transport romà desaparegué. Llavors la majoria de viatges d’aleshores eren d’índole religiosa, ja que s’emprengueren molts viatges i pelegrinatges als llocs sagrats cristians (Santiago de Compostel·la, Roma, Jerusalem-Terra Santa) i musulmans (Jerusalem, Medina, La Meca).

A més, entre els segles XI i XIII tingueren lloc les Croades, en un intent d’alliberar Terra Santa de mans dels musulmans, que tot i ser conflictes bèl·lics i geopolítics, suposaren un contacte primordial entre Orient i Occident. Alhora, els viatges comercials pel continent europeu i pel mar Mediterrani contribuïren a l’establiment d’importants rutes comercials, essent Marco Polo, sens dubte, el viatger i comerciant més famós de l’època, en aconseguir arribar fins a la Xina a través de la ruta de la Seda, tal com ens relata el seu periple “La descripció del món” (conegut popularment com “Els viatges de Marco Polo“).