Culturània Molló Portada

Senyalètica patrimonial i turisme cultural. La senyal interpretativa: primeres reflexions (3)

A un nivell més concret, també són molts els interrogants oberts. Què s’ha de senyalitzar? Quina quantitat? Com s’ha de fer? Qui ho ha de fer? Etc. La darrera dècada proporciona tota mena de senyals i iniciatives, de tots els colors i per a tots els gustos. La gama és tant extensa que, almenys en aquesta ocasió, val la pena delimitar un àmbit geogràfic que per altra banda és molt variat i representatiu, a més de ser un primer destí turístic d’ordre mundial: Barcelona i la Costa Brava, o en termes majors, la meitat est de Catalunya. En aquesta zona geogràfica es concentra una plèiade d’exemples que conté derivacions de tots els que s’han aplicat en altres punts d’Europa i més enllà, a més de ser un focus creatiu i referencial per altres països i regions del vell continent. Potser aquesta delimitació és encara més pertinent ara, que Barcelona es troba en el tercer lloc de les ciutats turístiques del planeta (2015), la Costa Brava entre les 10 destinacions  preferents (com ho ha manifestat National Geographic en repetides ocasions), i alguns indrets de l’interior de Girona s’exhibeixen com a exemples pioners de la Carta Europea de Turisme Sostenible (la Garrotxa). De fet, la Costa Brava entesa no només com a conglomerat de poblacions al litoral, sinó també amb una extensa varietat de pobles d’interior, al costat de la seva capital, Girona, ofereix múltiples variants de senyalització.

Definir la senyalètica patrimonial interpretativa

Abans, però d’analitzar alguns exemples, cal plantejar reflexions, especialment després dels primers anys d’experiència, per tal que també la senyalètica patrimonial comenci a tenir algun tipus de base teòrica encarada a la seva aplicació pràctica. D’aquesta matèria s’ha escrit molt poc, i en canvi s’ha executat amb abundància. Segurament unes bases de pensament i reflexió mínimes haurien pogut estalviar alguns ensurts, tot i que cal parlar, en general, d’encerts. La base teòrica pot sorgir, efectivament, quan s’intenta respondre alguns dels interrogants plantejats més amunt, però també quan es procura abstraure i extreure pautes i conclusions dels projectes desenvolupats fins ara.

Per començar, la paraula “senyalètica” no es troba inclosa en la darrera edició del diccionari en català de l’Institut d’Estudis Catalans ni el de castellà de la Real Academia Española. En canvi el terme s’utilitza habitualment en documentació oficial d’organismes públics, manuals, internet, etc. En anglès el mot més usual és signage, tot i que sota aquesta denominació també s’inclouen conceptes força variats. En molts casos la senyalàtica es confon directament amb la senyalització de tràfic, o una simple senyalització direccional dins un entorn urbà.